adroverbloc


visites

Matas a Miami, Antich a Saturn.

adrover | 16 Maig, 2008 22:35

Des dels mitjans s'està fent arribar a la ciutadania que després d'haver signat un acord amb els metges, la crisi econòmica i els escandols de corrupció i urbanístics han deixat la caixa ben buida. El disbarat econòmic de l'època Matas es comença a veure cada vegada més clar però no hem d'oblidar quins varen ser els seus socis, amb qui aprovaven els comptes i qui tenia prou poder com per haver botat quan havia de botar.

Si no hi ha doblers comença a ser hora que es faci un pla d'actuació a 2 anys on es marquin amb claredat quines són les prioritats d'aquest Govern. Ara és el moment de demostrar que hi ha una clara diferència amb el Partit Popular. Però es necessita una aposta més ferma. I, sincerament, les Conselleries del PSOE estan quedant més que tocades. Entre Son Espases, la llei Carbonero i la sra. Galmés en contínua desorientació, al sr. Antich li convé posar-se el vestit de president.

Si hem de ser sincers, les poques apostes clares van en el sentit del territori i la seva protecció. No em serveix l'argument: han malbaratat els doblers, han robat, hi ha crisi, tothom demana, no hi ha doblers, no podem fer res. No em serveix governar el 90% del temps pensant en guanyar les properes eleccions sense fer res més que queixar-se. Ara que tenim el PP tocat i ben tocat. No podríem dibuixar un altre país?

Delgado. Entre Guiñol i Polònia.

adrover | 07 Maig, 2008 22:50

Jo no sé si és ell o és la promoció d'un nou "Polònia" a la mallorquina. Inimitable i inaudit. Així definiria el nou Guiñol de la política balear.

El centre polític és una estupidesa, l'Estat una imposició pancatalanista, la llengua un invent i la política un joc de pobres alqual els rics ens hem d'acostar quan ens toquen la butxaca.

Aquest és el debat d'idees del senyor Delgado i em sembla d'una profunditat metafísica tan desbordant que m'hauré de rellegir Nietzsche per fer la contra al "sin Complejos"

Tant de bò guanyi. Seria divertit, El nou Zaplana a la mallorquina. És profundament eròtic. M'estic pensant donar-li el meu suport

Vaga a la Educació concertada

adrover | 06 Maig, 2008 16:35

Una companya de l'educació pública es feia creus de la contradicció que representa davant l'opinió pública l'ensenyament concertat amb fons públics. Per una banda la demanda per part dels pares és més que evident i el seu prestigi públic -lluny del políticament correcte- també. Per una altra, els seus treballadors pateixen unes condicions laborals molt per davall dels estudis i formació que posseeixen.

Per aquesta raó, crec que és una greu equivocació girar l'esquena als treballadors de la concertada i no equiparar els sous per fer la mateixa feina. Evidentment no es demana l'equiparació amb un funcionari de carrera. Clama al cel que amb els professors interins hi pugui haver més de 4000 euros de diferència a l'any així com un 30 per cent més de càrrega lectiva.

És una errada fer discursos plens de tòpics amb aquest tema perquè tots els sindicats, sigui del color polític que sigui, s'han unit davant el tema. Existeix una situació regulada des de la primera LODE del govern González i s'ha de fer de manera justa.

El mapa escolar i de distribució de concerts és un altre problema. No hem de mesclar ous amb caragols. Seria una gran errada que la senyora Galmés volgués disfrassar la Vaga de 14 i 15 de maig de "tractorada" perquè aquí ningú passeja cap Rolex a la butxaca.

Beijing 2008. Ningú a la inauguració.

adrover | 27 Abril, 2008 22:42

Sempre m'ha agradat l'esport. Fins i tot,en el temps que m'hi dedicava seriosament, el tema dels Jocs Olímpics el vivíem com a un gran repte, com a un somni de joventut. Tots els esportistes, tots els esports...

Un bon dia em va caure a les mans "Los Señores de los anillos", escrita pels periodistes anglesos Vyv Simpson y Andrew Jenings, i vaig acabar de confirmar el que és més que evident. Estam davant d'un gran negoci que perpetua règims dictatorials i multimilionaris dels abusos i tiranies.

Mentrestant els esportistes es deixen la salut, la vida i molts de projectes per participar en la gran festa de l'esport. I ningú els sap compensar res de tot això.

Pekin és una mostra de tot junt. Dictadures, especulació, fam, explotació...

No són els esportistes els que han de boicotejar-ho. Però els caps d'Estat no haurien de comparèixer per la cerimònia d'inauguració. Esperem que el rei i en Zapatero prenguin nota.

Sant Jordi. Amor, ciència, vida i eriçons

adrover | 22 Abril, 2008 21:02

Demà, Sant Jordi, i supòs que tothom dedicarà el seu post a recomanar llibre. De les moltes propostes vos recoman que regaleu "L'elegància de l'eriçó" de Muriel Barbery. L'estic llegint i m'entusiasme veure com dissecciona i treu les butzes de l'elitisme burgès-cultural. Els seus hàbits, les seves cerimònies, els seus rituals tenyits de Cultura en majúscules. El llibre parla de França però la nova versió dels esnobs la trobam a tots els països. Fins i tot als petits rodejats de la mar.

L'altre bon regal és "El misteri de l'amor" de Joan Miquel Oliver. Atrevit, honest amb el seu món i estèticament brillant, l'amic Joan Miquel demostra la seva principal virtud: creu amb ell mateix i té una capacitat poètica per digerir la realitat absolutament genial.

I el darrer regal és el que jo me faré. Vull saber que conten Sampedro i Fuser a "La ciència i la vida". Tant de bo la col·laboració entre científics i humanistes acabi amb aquesta absurda separació del coneixement. Els nous reptes globals ho exigeixen.
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb